A Catalunya hi ha més porcs que habitants, uns deu milions porcs que, majoritàriament, viuen en granges d’engreix de desenes de milers de caps de bestiar. Aquestes granges, veritables fàbriques de carn, funcionen com franquícies: els seus porcs venen del nord d’Europa i després són retornats. Ens trobem davant d’una exportació neta de residus, un “dumping” ambiental. El resultat d’aquest model ha estat la contaminació de pràcticament tots els grans aqüífers del país i una economia basada en el monocultiu del porc que transforma els camps agrícoles en embornals de purins. Tenim més purins que camps disponibles per a abonar. […+] Els camps com a embornals de purins
Paisatges
El paisatge noucentista sense platges ni pins
“L’Aigua del Maresme” és un programa educatiu del Consell Comarcal del Maresme, adreçat a alumnes de secundària, que permet visitar la depuradora de Sant Pol i la potabilitzadora de Palafolls, i posar-les en relació amb el medi: rieres, aqüífers i platges. Donat que aquestes instal·lacions i el seu voltant són extremadament sensibles als efectes locals del Canvi Climàtic hem acordat transformar el programa sobre l’aigua en un programa educatiu sobre el Canvi Climàtic. També volem explorar la relació entre tecnologia i cultura fent exploració corporal, des de la dansa, de l’entorn. […+] El paisatge noucentista sense platges ni pins
Especulant en el mirall de l’aigua
El “fantasma de la sequera” sobrevola Barcelona: cada deu anys tenim dos anys de sequera en els que les reserves del Ter i el Llobregat arriben al límit. El canvi climàtic està provocant a Catalunya una disminució del 10% de l’aigua per cada grau que puja la temperatura. L’abastament sembla garantit perquè s’han construït dues dessaladores, la del Prat i la de Blanes que podrien satisfer tota la demanda però… la podrien satisfer si estiguessin acabades o funcionessin en la seva totalitat. La crisi econòmica va deixar inacabada l’ampliació de la dessaladora de Blanes i manté en una explotació del 10% de la seva capacitat la del Prat. […+] Especulant en el mirall de l’aigua
Urbanisme de risc a les lleres del Llobregat i l’Anoia
El grup Martorell Viu lluita per salvar l’Horta de la Vila de Martorell i les riberes del Llobregat i l’Anoia de l’especulació urbanística. S’han projectat Àrees Residencials Estratègiques en zones inundables, s’han construït aparcaments públics a sota dels ponts, s’han modificat registres de la propietat per ampliar parcel·les privades sobre el domini públic, s’han re-dibuixat múltiples versions de les línies del retorn de les riuades màximes esperables en plànols contradictoris i quan les línies descartaven la possibilitat d’urbanitzar s’ha utilitzat un document en blanc per descriure el risc d’inundació. Les zones fluvials han canviat de nom contínuament i s’han dividit en desenes de categories per evitar establir límits a l’urbanisme. […+] Urbanisme de risc a les lleres del Llobregat i l’Anoia
La muntanya de sal de Sallent
El grup Prou Sal s’enfronta a una muntanya de runams salins provinents de l’explotació de les mines de potassa del Bages, més alta que el Tibidabo, formada per 50.000.000.000 kilograms de sal, sobretot clorur sòdic, dipositats durant cinquanta anys sense cap impermeabilització, al costat del Riu Llobregat. L’impacte de l’explotació minera de la conca salina del Bages és tan gran que, des de fa cent anys, els governs de la Generalitat promulguen lleis per intentar controlar la salinitat del Llobregat sense aconseguir-ho, fins al punt que actualment les estacions potabilitzadores que agafen aigua per abastir Barcelona han d’incorporar costosos processos de dessalinització que paguem els ciutadans a través de la factura de l’aigua. […+] La muntanya de sal de Sallent
La desaparició del Delta de l’Ebre
La Plataforma en Defensa de l’Ebre és un dels moviments socials més importants de Catalunya. Va néixer per aturar el transvasament de l’Ebre que preveia el “Plan Hidrológico Nacional”. Quinze anys després i centenars de milers d’hectàrees de regadiu noves, continuen les amenaces de transvasament. La combinació de factors com la pujada del nivell del mar, la disminució del cabal de les capçaleres atribuïda a la falta de neu, efecte del Canvi Climàtic, i la pèrdua de sediment, retingut als embassaments, fan que sigui el paisatge més amenaçat de Catalunya pel Canvi Climàtic. […+] La desaparició del Delta de l’Ebre